No hi ha alternativa a Iniciativa?

Les eleccions generals del 9 de març van deixar un clar guanyador, i molts perdedors. Mentre el PSOE s’alçava amb una nova victòria electoral, el PP allargava la seva travessia pel desert quatre anys més, i els partits petits es veien engolits per un bipartidisme cada cop més evident en el sistema electoral espanyol. Esquerra i Iniciativa van ser dues de les forces més perjudicades. La diferència la trobem en que dins d’alguns dels partits perdedors s’ha obert un procés de debat intern. Mentre el PP viu pendent del congrés de juny on els “durs” s’enfrontaran als “moderats” liderats per Mariano Rajoy, a Esquerra la divisió és encara més òbvia amb el sorgiment de quatre candidatures per rellançar el partit en futurs comicis. Bertran, Carretero, Benach i Puigcercós opten a canviar les bases del partit republicà en el que podríem denominar un ric debat democràtic en un mateix partit.
En canvi a Iniciativa sembla que no passa res. Tot i perdre la meitat de la representació al Congrés, i venir ja d’una derrota en les darreres eleccions municipals no trobem un indici de canvi o de reflexió dins del partit. Les mateixes cares, el mateix discurs desgastat i les mateixes errades en les conselleries que governen (cas sequera a Medi Ambient). El principal culpable dels resultats del 9-M, Joan Herrera assegura que la pèrdua de vots i d’escons “no representen una crisi, sinó un toc d’atenció”, tot i admetre que “els resultats són dolents i insatisfactoris”. Herrera afegeix que “la gran patacada se l’endu Esquerra al passar de 8 a 3 diputats”. El cap de llista al Congrés per ICV hauria de centrar-se més en un mateix que en els altres. De fet Esquerra triplica en representació al seu partit a la Cambra Baixa, i el més important és que està duent a terme una lluita per canviar aquesta dinàmica negativa en la que ha entrat.
Mentrestant els líders ecosocialistes miren cap a un altre cantó. Herrera s’excusa mirant a la resta d’Europa, on les forces a l’esquerra dels tradicionals partits socialistes estan desapareixent o queden amb molt poca representació i assegura que “la història d’Iniciativa és d’èxits”. Aquest no és el camí per fer front a una davallada i el cas d’Europa n’és el millor exemple. Els europeus sempre van dues passes per davant dels espanyols, i per tant si els ecosocialistes no volen acabar com els seus “camarades” italians, francesos o anglesos han de començar a prendre mesures ja. Sinó es volen trobar com a força extraparlamentària més val que els Saura, Herrera, Mayol moguin fitxa. La riquesa parlamentària catalana i el pluralisme polític ho agrairan.