La nova crisi oberta per Maria San Gil a les files del Partit Popular ha fet posicionar-se a la gran majoria dels líders territorials populars a l'ala moderada o a l'ala dura del partit. Com titula El PAÍS (potser un pèl massa contundent) "El desplante de San Gil a Rajoy fractura en dos el PP". Quasi tothom ha ensenyat les seves cartes i tot i que ja sabiem quines eren les tendències de cadascun dels líders, ara el mapa que ens permet classificar-los queda molt més dibuixat. Per un cantó hem trobat les reaccions de suport a San Gil: Esperanza Aguirre, Ana Botella (per molts analistes, la veu d'Aznar), Ignacio Astarloa, Ángel Acebes, Alejo Vidal-Quadras o Daniel Sirera han mostrat el seu recolzament a la dirigent, situant-se d'aquesta manera en el "nucli dur" del PP. Per altra banda trobem als més "moderats" que han criticat o no han compartit el gest de San Gil: Núñez Feijóo, Rosa Estarás, José Manuel Soria, o el PP alabès. Se suposa que Rajoy (a pesar del seu silenci) i el seu nou equip es situen en aquesta última dimensió.
Les discrepàncies de San Gil han vingut motivades principalment per dos factors, l'apropament als partits nacionalistes, i la nova relació amb el PSOE en pactes d'estat en matèria territorial o lluita antiterrorista.
Sembla que per San Gil i per molts altres dirigents populars, pactar amb forces nacionalistes, o moderar el discurs per tenir alguna opció d'entrar en diàleg amb altres formacions que no siguin ells mateixos no són solucions a l'aïlament parlamentari que viu el PP a tot l'estat espanyol.
Aquest és un plantejament que perjudica clarament al PP en moltes comunitats autònomes i podem observar-ho en les diferents posicions dels líders regionals. ¿Per què trobem en el sector moderat al líder del PP a Galícia, la líder de les Illes Balears, el líder a Canàries o el PP a Àlaba? Són regions on les forces nacionalistes tenen un pes específic fort, on els nacionalistes tenen poder de decisió i en molts llocs són decisius per governar. ¿Que hi fa llavors Daniel Sirera en el sector "dur", quan Catalunya és la CCAA amb més forces nacionalistes, amb una riquesa parlamentària i un pluralisme de partits únic en tot l'estat espanyol? Com s'ha demostrat els nacionalistes són decisius per encapçalar un govern, com en l'època de CiU, o per decidir-lo com ha fet en les dues darreres legislatures Esquerra. Si el PP vol "pintar" alguna cosa dins la política catalana, ha d'orientar-se més cap a les posicions moderades del partit. Es diu que el nomenament de Sirera va ser imposat per Acebes i Zaplana per "desterrar" a Piqué, ara que els seus protectors ja no hi són, Sirera perd tot el sentit com a líder del PP català i les forces crítiques com Montserrat Nebrera es poden erigir com l'alternativa als "durs". Tot dependrà de qui s'acabi imposant en la lluita del PP a Espanya.
1 comentarios:
L'única opció que té el PP per recuperar part dels lligams amb la població que no son votants seus, es canviar el xip i obrir-se una mica cap al nacionalisme. Això farà que el seu discurs sigui menys beligerent i segurament li netejarà la cara.
El que no estic d'acrod és que Sirera formi part del nucli dur. L'altre dia vaig parlar amb Manel Borrell (professor de radio de la UPF i director del programa El Balcó de radio BCN 2) i em deia que era al revés. Sirera es partidari de Rajoy el què passa és que està a l'expectativa de com acaba el combat Mariano vs Espe. Està jugant a la "puta i la ramoneta" (gran frase de Castro) i de moment està a l'expectativa.
PD Pensa que Camps és rajoyista a mort i ell no és d'una terra en la que la pluralitat nacionalsita sigui una realitat, ans el contrari.
Publicar un comentario en la entrada