Premsa de ¿pagament? contra premsa gratuïta

Quan es va produir el naixement de la premsa gratuïta els diaris de pagament van posar el crit al cel. A la ja tradicional cantarella de crisi en el sector de la premsa escrita calia afegir-li un nou competidor dins del propi mercat i que podia atraure un tipus de lectors que els diaris de pagament tractaven de reconquerir, els joves. Uns quants anys després del naixement dels gratuïts els diaris tradicionals segueixen mantenint les mateixes queixes, la principal és: la pèrdua de qualitat en la informació. I només els hi faltava Internet i les edicions digitals per perdre encara més als joves.

La Vanguardia, Avui, EL PAÍS, El Periódico s'han hagut de reinventar per assolir o mantenir beneficis. En primer lloc trobem les clàssiques promocions on a part del diari, t'emportes del quiosc una coberteria, una bici plegable o una mini-cadena. Per altra banda avui en dia cada cop és més fàcil trobar gratuïtament el teu diari de capçelera. En el meu cas ( i és pot generalitzar fàcilment) sembla que es posin d'acord en privar-me la compra d'un diari. A la Universitat ja fa unes setmanes que regalen EL PAÍS pel simple fet d'omplir una butlleta, a casa meva el meu germà ha aconseguit una subscripció de 3 mesos de forma gratuïta a La Vanguardia per donar-se d'alta al Col·legi de Metges, al bar on quedes amb els amics sempre disposes de El Periódico per llegir la columna del Monegal, i avui he sabut que per formar part d'una colla gegantera, de grallers o de timbalers, la Generalitat t'obsequia amb una subscripció gratuïta a l'Avui, (tot i que de moment no formo part de cap d'aquestes tres activitats). Si encara en vols més sempre pots anar durant les inacabables hores buides entre classe i classe del meravellós horari Pompeuià a la biblioteca a llegir el teu diari o les publicacions internacionals.

En definitiva, els diaris s'han anat movent per patir la crisi el menys possible, en moltes ocasions superada per les nombroses i generoses subvencions concedides per la Generalitat (compres en bloc o subscripcions), però avui en dia cada cop és més dificil anomenar de pagament a la premsa tradicional. El que no haurien de fer els principals diaris del país és caure en l'error que sempre han criticat a la premsa gratuïta, una manca de qualitat en la informació per reduir despeses.