V.Mur
Politòleg i estudiant de periodisme. Barceloní i castelldefelenc. Esportista i amant de l'esport. Somiador però amb els peus a terra. Apostar per l'anglès o el francès... La meva vida sempre s'ha mogut en la dicotomia d'escollir entre un camí o un altre. Fins al moment he preferit seguir sempre els dos camins, un procés lent però segur pel cagadubtes que sóc. Ara, però ja s'ha de començar a escollir-ne un de sol. Escriure o no escriure?
Endavant.
El periodisme m’apassiona, però em genera mil dubtes al mirar cap al futur. Treballar a on? De què? En quines condicions? Quin gènere? Quina secció: internacional, política, esports? Tele, ràdio, premsa, internet? Suposo que són dubtes que tots tenim, als que ens hem d’enfrontar i començar ja a la mateixa facultat a desxifrar a poc a poc.
Però jo tinc por. No és la crisi, no és la davallada dels tipus d’interès, ni la no convocatòria de ZP a la cimera mundial o la no aplicació de l’Estatut de Catalunya. És el meu futur. Sóc jo. Aquest juny sortiré amb tots els meus compays de facultat amb una nova llicenciatura al sarró i encara em plantejo si seguir estudiant o començar al món laboral. I de rerefons la qüestió que em persegueix i minva o eleva la meva autoconfiança a diari. Sóc vàlid o no?
És l’any de les decisions, de prendre un sol camí i apostar per ell, per sort, encara amb marge de maniobra i dreceres, però també amb obstacles i ponts enfonsats. Tinc coneixement que la majoria de companys esteu en el mateix escenari que jo i que també dubteu, suposo que és l’any de tots. Tireu endavant i lluiteu pel vostre futur. Jo de moment continuaré tenint por.
Endavant.
El periodisme m’apassiona, però em genera mil dubtes al mirar cap al futur. Treballar a on? De què? En quines condicions? Quin gènere? Quina secció: internacional, política, esports? Tele, ràdio, premsa, internet? Suposo que són dubtes que tots tenim, als que ens hem d’enfrontar i començar ja a la mateixa facultat a desxifrar a poc a poc.
Però jo tinc por. No és la crisi, no és la davallada dels tipus d’interès, ni la no convocatòria de ZP a la cimera mundial o la no aplicació de l’Estatut de Catalunya. És el meu futur. Sóc jo. Aquest juny sortiré amb tots els meus compays de facultat amb una nova llicenciatura al sarró i encara em plantejo si seguir estudiant o començar al món laboral. I de rerefons la qüestió que em persegueix i minva o eleva la meva autoconfiança a diari. Sóc vàlid o no?
És l’any de les decisions, de prendre un sol camí i apostar per ell, per sort, encara amb marge de maniobra i dreceres, però també amb obstacles i ponts enfonsats. Tinc coneixement que la majoria de companys esteu en el mateix escenari que jo i que també dubteu, suposo que és l’any de tots. Tireu endavant i lluiteu pel vostre futur. Jo de moment continuaré tenint por.
1 comentarios:
Nanuuu, no se si serà el meu any o no, crec que no, però jo estic igual que tu si això et serveix de consol. Tampoc se, com ti dius al text, quin camí seguir... la veritat és que ho penso i ho penso, però no li acabo de veure la punta per enlloc. M'ha agradat molt el canvi de disseny, i que d'una vegada hagis tret el Arda i el Modric, que ja cansaven una mica, a més l'Eurocopa va ser roja, felicitats jajajaja
Publicar un comentario en la entrada