Del nou Govern de Zapatero van caure 4 ministres: Alonso,Caldera, Narbona i Joan Clos. Mentre el paper d'Alonso segueix sent capital dins l'estructura socialista, on ara haurà de barallar-se amb tothom al Congrés al ser escollit nou portaveu del partit a la cambra baixa, els tres ministres restants han vist retallada la seva importància en la política nacional.
A Caldera se li ha imposat desenvolupar el programa d'idees de futur dels socialistes, el que es coneix a Amèrica com a "think tank", és a dir, empreses, associacions, organitzacions o fundacions que es dediquen a generar corrents d'opinió. El seu paper també serà sorgir com a contraposició a la Fundación FAES de José María Aznar.
El cas dels altres dos ministres és ben diferent. La poltrona en política no s'acaba de perdre mai, sinó que simplement es canvia de funcions i de paper. Sembla ser que Zapatero destinarà als dos defenestrats a càrrecs que correspondrien a Diplomàtics. Clos apunta a ambaixador al Marroc o a Turquia, mentre que Narbona ocuparà el lloc d'ambaixadora espanyola en l'organisme internacional de la OCDE ( organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), amb seu a París.
Ningú dubta de la vàlua dels dos ex-ministres, però en els cossos diplomàtics de l'Estat hi ha molta més gent preparada que l'ex alcade de Barcelona o la ex ministra de Medi Ambient. Els diplomàtics es preparen específicament i reben una formació encarada a representar els interessos de l'estat espanyol a l'exterior.
Les oposicions per accedir a cursar la carrera diplomàtica són duríssimes. Consten de tres parts, una prova d'idiomes, on s'ha de dominar a la perfecció l'anglès i el francès (com a mínim), la redacció d'un text relacionat amb l'actualitat i finalment una prova on es presenta oralment 4 temes escollits al atzar d'entre els 250 que està composat el temari, format principalment per matèries com el dret, l'economia, les relacions internacionals i història. La mitjana d'anys que es tarda en aprovar les oposicions és de 5 anys. Un cop aprovades, els futurs diplomàtics segueixen un any més la seva formació al Ministeri d'Afers Exteriors.
Tant Clos com Narbona brillen més en d'altres posicions que en la representació de l'estat espanyol a l'exterior, i el fet que Zapatero els ofereixi les diferents ambaixades respon més a criteris de compensació que no pas de mèrit o capacitats. A més, la motivació dels dos ex-ministres per ocupar aquests càrrecs també queda en entredit. El malestar entre els diplomàtics de carrera és evident i la tendència de posar càrrecs polítics en llocs on no els hi pertoquen hauria d'anar desapareixen.
