Croàcia-Turquia: Al ritme de Modric i Arda

Prepartit.

El partit d'aquesta nit ens donarà l'equip revelació del campionat. Turquia o Croàcia disputaran una plaça per la final contra la renascuda Alemanya. El partit s'ha plantejat en molts mitjans com un duel entre Modric i Nihat i sota el meu punt de vista el duel és una altre.

El turc Arda Turan és el que fa jugar a Turquia, i com Modric, cada cop que té la pilota passa alguna cosa. Ell va obrir la llauna contra la República Txeca i va aixecar l'equip de l'emperador Fatih Terim, que estic segur que com Nihat resarà perquè Arda tingui una bona nit i assisteixi al davanter del Villareal. Per altra banda el seleccionador Bilic li ha donat les regnes de l'equip al Cruyff croat. Modric juga, passa, regateja, i assumeix la responsabilitat. Moltes de les possibilitats dels dos equips de passar a "semis" dependran del rendiment que ofereixin aquesta nit els dos cervells.

El duel de joves promeses (Arda 21 anys, Modric 22 anys) és dels més apassionants de la Eurocopa. Les noves generacions de futbolistes comencen a treure el cap i són descarats. Al Croàcia-Alemanya Modric li "tirava" un "canyo"impressionant a Ballack... les jerarquies en futbol es medeixen per la qualitat i Arda i Modric en tenen de sobres.

4 línies: Alemanya a "semis"

Alemanya ha tornat a treure el millor de si mateixa en el moment decisiu. Com Itàlia, sembla que les fases finals dels campionats de seleccions estan fetes per a ells. Portugal té més qualitat individual que els alemanys, però li ha faltat saber competir. Encaixar dos gols a pilota parada (Klose i Ballack) són uns cops massa durs d'aixecar. I els alemanys en aquests partits es creixen. Schweinsteiger, Podolski i Klose s'han passat l'any a l'ombra dels dos jugadors estrella del Bayern de Munich, Ribéry i Luca Toni. Avui els tres alemanys s'han sortit. Ballack ha sigut colpejat dos cops per C. Ronaldo aquesta temporada (Final Champions League i Premier League), i aquesta nit s'ha imposat a un Ronaldo desquiciat. Lehmann vivia a la banqueta els partits de l'Arsenal, i en aquest matx semblava 10 anys més jove. Metzelder ha vist al Reial Madrid com Pepe passava davant d'ell en les alineacions setmana rere setmana, però avui ha estat contundent i seriós. Els alemanys viuen per aquests torneigos. La "Mannschaft" ja està a semis.

PD per a en Pep: Sense comentaris del partit de Deco

4 línies a: Portugal-Alemanya

Pre-partit. El bloc contra les individualitats.

Alemanya és un conjunt basat en l'equip, en la força del tots per sobre del jo. No té més remei. Tan sols algunes pinzellades de qualitat de Podolski i Ballack en la fase de grups, i entre mig, una derrota clara davant Croàcia i un patiment excessiu contra Àustria. Mediocritat. Al seleccionador Low només li queda salvaguardar-se amb la força de l'equip i els seus tres davanters amb gol Gómez, Klose i Podolski.

Portugal és alegre, li sobra qualitat en les botes de C. Ronaldo, Deco, Simao, Quaresma... i és molt segur al darrera amb Pepe, Carvalho o Petit. El conjunt de Scolari ho té tot per ser el campió d'Europa. Disposa de les millors bandes del campionat i l'equip juga... que aquestes alçades ja és molt. Qualsevol del seus cracks li pot decidir el partit. La única "pega" és la falta d'un davanter centre de garanties. Però a Scolari C.Ronaldo o Deco li poden solucionar el partit si està embussat.

Sota el meu punt de vista Portugal és el gran favorit, i pot guanyar còmodament, ara, ja ho deia Gary Lineker "El futbol és un joc on s'enfronten 11 contra 11 i on sempre guanya Alemanya".

4 línies a: Luca Toni

Admiro Luca Toni... és un davanter diferent, un golejador afamat, un tanc, un recurs, una arma, un descarregador... un "crack". Durant aquesta Eurocopa el jugador italià del Bayern encara no ha marcat cap gol, sembla tenir la pòlvora mullada. Però ha estat l'autèntica ànima dels campions del món. Ha fallat multitud d'ocasions, però sempre està allà, pilotada amunt?... ja la baixarà Toni, ens presionen?... descarreguem amb Toni... dificultats per crear? Llencem-li un meló a Toni. I la sequera golejadora se li acabarà aviat... perquè és un home gol que viu pel gol i somia amb el gol, és, com el coneixen a Itàlia, Tonigol. Diumenge aposto per Itàlia, aposto per Luca Toni.

Titulars

Ja està aquí l'Eurocopa de seleccions, una competició que mou passions arreu del continent i on els mitjans es volquen per cobrir l'esdeveniment. Òbviament la premsa esportiva omple pàgines i pàgines d'Eurocopa i és en aquest tipus de competicions on es mescla esport i nacions i on la premsa esportiva recupera els tòpics més habituals en els seus titulars. Ahir David Villa marcava un hat-trick en la victòria d'Espanya davant Rússia i el titular de la majoria de diaris esportius era evident: España maraVILLA. Però no tardarem en veure titulars típics que es repeteixen any rere any en aquest tipus de competicions. Ofereixo algunes suggerències:

¡Que vienen las suecas!: En el cas d'aquest titular potser el podrem veure aviat als diaris, ja que Espanya juga el proper dissabte contra la selecció nòrdica, i emulant al comentari dels anys 70' i el famós destape i tenint en compte que a la selecció sueca trobem les nòvies models de jugadors com Wilhemsson o Ljunberg, no és d'estranyar que el trobem fins i tot a la portada.

Precisión Suiza: En aquest cas el titular es pot utilitzar quan un jugador suïs executi un bon llançament de penal o de falta.

Oh là là: Un clàssic dels clàssics de les victòries de França.

Baño turco: Té dues possibilitats, quan Turquia guanyi algun partit clarament, o quan perdi escandalosament.

La Naranja Mecánica: Ja l'hem pogut veure en algun diari després de l'exhibició d'Holanda davant d'Itàlia. Stanley Kubrick n'estaria orgullós.

aleMANIA: Aquest s'utilitza quan Alemanya ja fa un parell o tres de partits que guanya, i es desperta l'eufòria. És un titular perfecte per fer una crònica d'ambient entre l'afició alemanya.

Marca.com i As.com

Sembla mentida que molts "culés" tinguin com a pàgina d'inici d'internet la web d'un d'aquests dos diaris esportius madrilenys. Però es que Marca.com i As.com donen la millor informació esportiva digital amb diferència, mentre que els seus competidors a Catalunya, Sport i El Mundo Deportivo, han perdut la batalla per la supremacia digital.

Tant Marca com As canvien la seva línia editorial estrictament madridista per una línia molt més global en les seves edicions digitals. No és estrany que a la pàgina web la informació principal faci referència al Barça (recentment el fitxatge del lateral dret sevillista Alves) o al Atlètic de Madrid (les meravelles del "Kun Agüero"), i en especial a fets poliesportius de màxima actualitat. Ahir era un dia especialment carregat d'informació esportiva, doncs bé, al matí trobàvem la victòria en primera plana de Dani Pedrosa a Montmeló, al migdia veiem a Rafa Nadal com regnava per 4t cop consecutiu a Roland Garros i a la tarda podíem seguir la desfeta de Fernando Alonso al Canadà. Del Madrid... ni rastre en primer terme.

Aquest canvi de línia provoca que tots els aficionats de l'esport visitin les pàgines tant de Marca com de l'As en primer lloc. Sport.es i elmundodeportivo.es encara estan molt lluny tan a nivell de continguts com a nivell de disseny. Les retransmissions online Al minuto, el vídeos i els propis continguts fan que Marca lideri les visites úniques en pàgines d'internet(segons l'estudi EGM).

Els dos diaris esportius madrilenys han apostat molt fort per les redaccions digitals, potenciant els blogs, els jocs o les xerrades interactives amb personatges populars de l'esport. Sembla que elmundodeportivo.es està tractant d'acostar-se cap a aquest model, de fet en la darrera remodelació de la web es una clara imitació de la de marca.com. Però com tot, la imitació sempre es queda a mig camí de la original.

La prova més clara de l'encert de marca i de as és la gran quantitat de barcelonistes que visiten la seva web com a primera opció.