V.Mur
Politòleg i estudiant de periodisme. Barceloní i castelldefelenc. Esportista i amant de l'esport. Somiador però amb els peus a terra. Apostar per l'anglès o el francès... La meva vida sempre s'ha mogut en la dicotomia d'escollir entre un camí o un altre. Fins al moment he preferit seguir sempre els dos camins, un procés lent però segur pel cagadubtes que sóc. Ara, però ja s'ha de començar a escollir-ne un de sol. Escriure o no escriure?
Endavant.
El periodisme m’apassiona, però em genera mil dubtes al mirar cap al futur. Treballar a on? De què? En quines condicions? Quin gènere? Quina secció: internacional, política, esports? Tele, ràdio, premsa, internet? Suposo que són dubtes que tots tenim, als que ens hem d’enfrontar i començar ja a la mateixa facultat a desxifrar a poc a poc.
Però jo tinc por. No és la crisi, no és la davallada dels tipus d’interès, ni la no convocatòria de ZP a la cimera mundial o la no aplicació de l’Estatut de Catalunya. És el meu futur. Sóc jo. Aquest juny sortiré amb tots els meus compays de facultat amb una nova llicenciatura al sarró i encara em plantejo si seguir estudiant o començar al món laboral. I de rerefons la qüestió que em persegueix i minva o eleva la meva autoconfiança a diari. Sóc vàlid o no?
És l’any de les decisions, de prendre un sol camí i apostar per ell, per sort, encara amb marge de maniobra i dreceres, però també amb obstacles i ponts enfonsats. Tinc coneixement que la majoria de companys esteu en el mateix escenari que jo i que també dubteu, suposo que és l’any de tots. Tireu endavant i lluiteu pel vostre futur. Jo de moment continuaré tenint por.
Endavant.
El periodisme m’apassiona, però em genera mil dubtes al mirar cap al futur. Treballar a on? De què? En quines condicions? Quin gènere? Quina secció: internacional, política, esports? Tele, ràdio, premsa, internet? Suposo que són dubtes que tots tenim, als que ens hem d’enfrontar i començar ja a la mateixa facultat a desxifrar a poc a poc.
Però jo tinc por. No és la crisi, no és la davallada dels tipus d’interès, ni la no convocatòria de ZP a la cimera mundial o la no aplicació de l’Estatut de Catalunya. És el meu futur. Sóc jo. Aquest juny sortiré amb tots els meus compays de facultat amb una nova llicenciatura al sarró i encara em plantejo si seguir estudiant o començar al món laboral. I de rerefons la qüestió que em persegueix i minva o eleva la meva autoconfiança a diari. Sóc vàlid o no?
És l’any de les decisions, de prendre un sol camí i apostar per ell, per sort, encara amb marge de maniobra i dreceres, però també amb obstacles i ponts enfonsats. Tinc coneixement que la majoria de companys esteu en el mateix escenari que jo i que també dubteu, suposo que és l’any de tots. Tireu endavant i lluiteu pel vostre futur. Jo de moment continuaré tenint por.
